Va haver-hi un temps en què la terra estava habitada per persones esfèriques amb dues cares, quatre cames i quatre braços. Tres sexes existien llavors: el masculí, descendent de el sol, el femení, descendent de la terra i l'androgen, descendent de la lluna, que participava en ambdós.
Eren robusts i vigorosos, i de cor animós. Per això van concebre l'idea d'escalar el cel i arribar a l'Olimp per combatre els Deus. Aquesta arrogància va provocar l’ira de Zeus que per a sotmetre'ls els va dividir amb el seu llamp, convertint-los en éssers incomplets i condemnant-los a anhelar sempre la unió amb la seva meitat perduda.
D'aquí procedeix l'amor que tenim naturalment els uns als altres. L'amor ens recorda la nostra naturalesa primitiva i fa esforços per reunir les dues meitats i restablir-nos en la nostra antiga pərfəcció.
Plató a El banquet o convit.
Aixó ja ho havia escoltat pero no recorde aon... es maco pensar així, encara que no sé si hi estic del tot d'acord
ResponElimina